Municipals’19 – Candela López, Movem Castelldefels-En Comú-Podem

La candidata que encapçala la llista de Movem Castelldefels-En Comú-Podem és Candela López Tagliafico.

Va néixer l’any 1985 a l’Argentina, d’on és originària la seva família. Amb 3 anys va arribar a Castelldefels, on viu des d’aleshores. Diplomada en Gestió i Administració Pública i llicenciada en Ciències del Treball per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’àmbit de les Polítiques Públiques i Socials. Implicada en el teixit associatiu de la ciutat des de ben jove, la seva activitat política s’inicia el 2005. Fins al 2011 va ser regidora de Joventut a l’Ajuntament de Castelldefels, i en la legislatura 2011-2015 va continuar des del grup municipal d’ICV-EUiA a l’oposició. Va ser alcaldessa de Castelldefels de la primavera de 2015 a la de 2017. S’ocupa de la coordinació d’ICV a la comarca del Baix Llobregat, i recentment ha estat escollida coordinadora general de Catalunya en Comú.

A continuació, un extracte de l’entrevista, el vídeo de la qual pot veure íntegrament.

— Què és el primer que faria si torna a ser alcaldessa de Castelldefels?

— Reunir a ciutadans i ciutadanes per veure quines són les seves prioritats. Un dels projectes que volem impulsar té a veure amb la implicació ciutadana, i potser el que hauríem de fer és asseure’ns amb persones d’entitats, amb ciutadans i ciutadanes que vulguin ser protagonistes del proper mandat, i començar a treballar des del primer dia, conjuntament, quines han de ser les polítiques que volem portar a terme.

— Quina pel·lícula l’ha fet plorar?

— Hi ha pel·lícules que han marcat la meva vida en molts aspectes. I em ve al cap una de les últimes que he vist, la de Bardem, que es diu “Invisibles”. Parla d’aquesta gent que s’acaba sentint invisible en aquesta societat en què vivim, perquè ningú aborda les seves realitats des de cap vessant, ni la institucional ni la de la gent que l’envolta. Crec que és una pel·lícula que permet pensar en tota aquella gent que moltes vegades no som capaços de visibilitzar.

— Què és en el primer que es fixa quan coneix algú?

— En el somriure.

— Què cal fer per conquistar-la?

— Ser molt sincer.

— Quin dels set pecats capitals comet amb més freqüència? ¿Luxúria, ira, supèrbia, enveja, avarícia, mandra, golafreria. 

— La golafreria. Més encara quan arriba la nit; he estat tot el dia fent coses i aleshores m’ho menjo tot.

— Quin és l’últim concert de música a què ha assistit?

— Vaig fer un ‘break’ a la meva vida i em vaig emportar la meva germana i la meva mare a veure Ismael Serrano, que feia un concert de 50 aniversari a Madrid. Va ser un concert molt emocionant, perquè també va haver un munt d’artistes convidats. No és l’últim últim, perquè acostumo a anar a bastants concerts, però aquest sí és l’últim que m’ha marcat més.

— I, quan té un dia dolent, ¿quina cançó, quin artista li aixequen l’ànim?

— M’agrada molt una cançó d’Ismael Serrano que es diu “La llamada”. Però per aixecar els ànims potser val la pena posar-se música llatina, samba, música brasilera, que ens acaba animant una mica més.

— L’entristeix, la posa de mal humor…

— Les mentides em posen de mal humor, perquè la gent deshonesta em fa ràbia. I m’entristeix no poder compartir més temps amb la meva família, els nebots, les amigues… Al dia a dia, són coses que m’entristeixen.

— Què és el que no faria mai per amor? 

— Canviar. No s’ha de canviar. Cadascú ha de ser un mateix. Crec que l’amor de vegades canvia a la gent, i això és una equivocació.

— Aprofita els moments de soledat per…

— Dormir [riu]… Podria dir passejar, llegir, però la veritat és que com tinc molts pocs temps de solitud intento descansar. També em poso sèries… Ara estem enganxats a “Juego de tronos” i aquestes coses…

— Quin llibre tornaria a rellegir?

— Abans de rellegir qualsevol llibre en començaria un de nou. Aquests últims anys m’ha costat trobar aquests moments per llegir, i a la tauleta de nit hi tinc l’últim de la Naomi Klein, “Esto lo cambia todo”, que parla del clima i dels reptes que tenim davant dels hàbits de consum vinculats al canvi climàtic. Klein és una referent, i t’agrada llegir-la per obrir una mica la ment i veure quins són els reptes del món en general en els moments que estem vivint.

— Quin espai o racó de Castelldefels li porta un bon record, i per què?

— Bons records en puc tenir a molts espais de la nostra ciutat, perquè com sempre he viscut aquí, hi ha molts espais que em porten bons records. Per a mi la platja és un espai de referència. Al final, és aquell espai on vas a desconnectar, a passar-t’ho bé, als xiringuitos… Quan vaig arribar a Castelldefels un dels llocs on vaig anar a viure va ser la platja…. ara he tornat a viure a la platja… és part del meu espai a la ciutat.

— Assenyali una virtut i un defecte de Castelldefels.

— Com a ciutat tenim la sort de comptar amb molts espais naturals, parcs, espais verds… Som la ciutat de l’àrea metropolitana amb més verd. És una d’aquelles coses a preservar, a cuidar. És un valor d’ara que hem de preservar de cara al futur. Un defecte? Sempre dic que Castelldefels té una mancança de ciutat bonica en el sentit urbanístic. No tenim edificis que s’hagin pensat massa, tenim construccions no del tot boniques. Una de les coses que nosaltres treballem, en el programa, són programes de rehabilitació. Barcelona va fer fa anys la campanya “Barcelona, posa’t guapa”. Potser hauríem de treballar una campanya semblant, “Castelldefels, posa’t guapa”, per millorar les edificacions de la ciutat, i veure com aconseguim que la ciutat sigui més bonica en general.

 
 
Ajuntament de Castelldefels
Ajuntament de Castelldefels
Castelldefels Turisme