Municipals’19 – Manuel Reyes, Partit Popular

El candidat que encapçala la llista del Partit Popular (PP) és Manuel Reyes.

Va néixer a Barcelona el 1976. És pare d’una filla. Llicenciat en Dret i en Administració i Direcció d’Empreses per la UOC, diplomat en Ciències Empresarials (UOC) i enginyer tècnic de Telecomunicació (URL), també és màster en Assessoria Fiscal i Direcció Tributària (EAE-UPC), i ha realitzat un programa en Lideratge de la Gestió Pública (IESE). Ha treballat tant per a l’administració pública com per a empreses privades, en diferents àmbits i sectors com la consultoria, la banca o la indústria siderúrgica. És regidor a Castelldefels des de 2007. Entre 2011 i 2015 va ser alcalde. De 2012 a 2015 va ser diputat al Parlament de Catalunya. És vicesecretari d’Acció Municipal del PP a Catalunya. Durant el mandat 2015-2019 ha estat regidor i diputat a la Diputació de Barcelona.

A continuació, un extracte de l’entrevista, el vídeo de la qual pot veure en la seva integritat.

— Què és el primer que faria si fos de nou alcalde de Castelldefels?

— El primer que faré és dormir poc, perquè són moltes coses les que volem implementar i a les quals ens hem compromès. Per exemple, la seguretat. Jo crec que és fonamental. O l’ocupació: em sorprenia que en el debat de l’altre dia a Ràdio Castelldefels ningú parlava de l’ocupació, com si no fos una preocupació per als veïns. Doncs per a mi sí que ho és, i una de les més importants. Perquè una ciutat que diu que la seva prioritat són les persones… doncs perquè les persones es desenvolupin han de tenir un lloc de treball. Jo vull que aquestes 2.700 persones que no tenen una feina avui a Castelldefels tinguin una oportunitat. Ens centrarem en que ho aconsegueixin. També hem promès diferents obres, com recuperar el doble sentit de circulació a l’avinguda de la Pineda, que amb un cost mínim de pintura es pot fer fàcilment. Dormirem poc perquè treballarem molt.

— Quina pel·lícula l’ha fet plorar?

— Per exemple, “Ghost”. És una pel·lícula molt romàntica, sensiblona… Té els seus anys, però no fa gaire que la vaig veure, i et xoca.

— Què és en el primer que es fixa quan coneix algú?

— En l’expressió de la cara. Diuen que la cara és el reflex de l’ànima. Veure com et mira la gent et fa intuir per on aniran les coses.

— Què cal fer per conquistar-lo?

— Estic més que conquistat. En el seu moment, era amb alegria i simpatia.

— Quin dels set pecats capitals comet amb més freqüència? ¿Luxúria, ira, supèrbia, enveja, avarícia, mandra, golafreria? 

— Jo crec que del més que puc arribar a pecar és d’algun excés menjant. De vegades un no té massa cura amb la dieta i com després no tingui temps per anar a córrer… Fa poc va ser el meu aniversari, i jo sempre dic que el que pesen són els quilos, no els anys.

— Quin és l’últim concert de música a què ha assistit?

— La setmana passada vaig anar a veure Pablo Alborán, a Barcelona. M’encanta, l’he anat a veure en reiterades ocasions. És un gran artista: toca el piano, toca la guitarra, els bongos. Ho fa molt bé.

— I, quan té un dia dolent, ¿quina cançó, quin artista li aixeca l’ànim?

— Acostumo a posar música animada. Una de les que m’agrada molt és “Vente pa’ca”, de Ricky Martin. Sempre penso: “Vente pa’Castelldefels”.

— L’entristeix, el posa de mal humor…

— M’entristeix veure que hi ha gent trepa que per una cadira fa qualsevol cosa, i que no té principis. Em provoca una barreja de tristesa i mal humor. En política sembla que val tot, i tot no val. La gent ha d’estar preparada, ha de ser responsable, compromesa. Que l’ambició, si vas de front, és raonable. Però la deslleialtat i l’enganyar a la gent a qualsevol preu … no tot s’hi val. I això, habitualment, és més fàcil trobar-lo a la casa pròpia que en la dels altres.

— Què és el que no faria mai per amor?

— Suposo que matar algú. No ho faria.

— Aprofita els moments de soledat per…

— Per pensar. Són aquells moments en què pots estar tranquil, relaxat, pots estar una estona corrent, evadiéndote… plantejant les teves coses. Crec que estar sol ajuda molt a pensar

— Quin llibre tornaria a rellegir?

— Un llibre que, de fet, ja he rellegit: la “Odissea”. Crec que veure les perícies de fa dos mil anys o més és fàcil d’adaptar al segle XXI, i pensar que hi ha molts Ulisses, moltes odissees, lluitant contra tot en aquesta vida.

— Quin espai o racó de Castelldefels li porta un bon record, i per què?

— Són molts. M’encanta la muntanya; de fet, quan vaig venir a viure a Castelldefels meu primer barri va ser el Poal. Hi ha molts racons: el centre és preciós, el Castell, la platja … Si hagués de triar només un, la platja. L’estàtua de Lorenzo Quinn va ser un moment molt bonic, quan barallem per aconseguir un projecte cultural a la nostra ciutat, i sense cost per a l’Ajuntament, o amb un cost mínim. Tota aquella zona, aquest passeig Marítim, que en la seva tercera fase va quedar esplèndid, m’evoca bons records.

— Assenyali una virtut i un defecte de Castelldefels.

— La virtut? Tenim un emplaçament fantàstic, per la platja, pel clima, pel parc natural, pel Canal Olímpic, per la universitat, i, sobretot, per la seva gent. És el més positiu; la major virtut és la gent de Castelldefels. ¿I el defecte? Doncs potser que potser hem crescut de manera una mica eixelebrada. És una ciutat dividida, fragmentada, amb tres infraestructures que ens parteixen del tot, l’autovia, l’autopista i la via del tren. I en els últims quaranta anys no s’ha sabut buscar solucions sensates i raonables perquè aquesta ciutat, que estava creixent en aquests moments, ho fes cohesionada, de manera que tenim murs que divideixen barris que estan l’un davant de l’altre.

 
 
Ajuntament de Castelldefels
Ajuntament de Castelldefels
Castelldefels Turisme