Municipals’19 – Maria Miranda, Partit dels Socialistes de Catalunya

La candidata que encapçala la llista del partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) és Maria Miranda.

És llicenciada en Ciències de la Comunicació per la UAB, màster en Estratègia i Màrqueting Polític per l’Institut de Ciències Polítiques i graduada en Administració i Direcció d’Empreses per la UOC. En un primer moment, la seva trajectòria professional va estar lligada al món del màrqueting i la comunicació. Posteriorment es va centrar en l’àmbit de l’administració pública, amb experiència com a cap de Gabinet d’Alcaldia (2002-2007). Ha estat Regidora de l’Ajuntament de Castelldefels des del 2007 pel PSC, en àrees com Règim Interior, Festes, Urbanisme i Turisme. Del 2011 al 2015 va ser regidora a l’oposició. Des de juny de 2015 fins al juny de 2017 va ser regidora de Presidència i Comunicació. És presidenta del Consell Nacional del PSC, i primera secretària de la secció local d’aquest partit. Actualment és l’alcaldessa.

A continuació, un extracte de l’entrevista, el vídeo de la qual pot veure íntegrament.

— Què és el primer que farà si continua essent alcaldessa de Castelldefels?

— Continuar amb tot el que tenim en marxa. Particularment m’ha fet molta pena, perquè no hem tingut temps, ja que dos anys sembla que és molt però és un temps molt curt, que se’ns han quedat molts projectes a mig acabar. El primer que faria és intentar acabar tot el que ara mateix tenim en marxa i impulsar tots els projectes que portem al programa.

— Quina pel·lícula l’ha fet plorar?

— A mi em costa moltíssim plorar. N’hi ha algunes. Jo sempre parlo de “Lo que el viento se llevó″; és d eles pel·lícules que més m’han marcat, sobretot quan era més joveneta.

— Què és en el primer que es fixa quan coneix algú?

— Jo sempre em fixo en els ulls. Tinc fixació amb mirar les persones als ulls, i quan conec una persona i veig que no em mira als ulls desconfio.

— Què cal per conquistar-la?

— Suposo que el que cal fer és fer-me riure. Gent que em diu: ‘quan et veiem pel carrer sembles molt seriosa’, i segurament és la postura, i tampoc no soc ‘l’alegria de la huerta’. Per això intento envoltar-me de persones que sobretot em facin riure.

— Quin dels set pecats capitals comet amb més freqüència? ¿Luxúria, ira, supèrbia, enveja, avarícia, mandra, golafreria?

— Diria que cap. Intento ser una persona coherent, recta, i no em sento identificada amb cap d’aquests pecats. Una altra cosa és que algú… [riu]

— Quin és l’últim concert de música a què ha assistit?

— Concerts, per qüestió de temps, assisteixo als que fem aquí a Castelldefels, a les festes majors, actes de la ciutat… El que tinc més proper van ser les havaneres que es van fer al Plaza amb motiu de les Jornades de la Gent Gran. Era un grup d’aquí que ho va fer molt bé.

— I, quan té un dia dolent, ¿quina cançó, quin artista li aixeca l’ànim?

— M’agrada molt Alejandro Sanz. Soc d’aquelles tradicionals, “Corazón partío”…

— L’entristeix, la posa de mal humor…

— Em posen molt de mal humor la mentida i la hipocresia. És de les coses que porto pitjor, sobretot en política. No ho suporto. Passa molt sovint, en períodes electorals com aquests, que se t’acosta un veí i et demana una cosa. Jo ho respecto tot, i agafo la proposta i mirem si ho podem fer. Si no podem, doncs ho dic. I em sorprèn que em diuen ‘he parlat amb un candidat… —que sempre és el mateix candidat—… i em diu que si el voto sí que ho fa’. Això ho porto molt malament. Hi ha vegades que són coses inviables, i estan enganyant.

— Què és el que no faria mai per amor?

— Jo ho faria tot per amor. Li donaria la volta al tema. Porto casada vint-i-un anys, i crec que ho faria tot.

— Aprofita els moments de soledat per…

— Tinc pocs moments. Si m’ho haguessis preguntat fa uns mesos t’hauria dit que els moments de soledat els aprofito per llegir, que és la meva passió. Però cada dia tinc menys temps per poder fer això.

— Quin llibre tornaria a rellegir?

— Molts. Tinc una ampla biblioteca; soc una apassionada dels llibres i, com deia, cada cop tinc menys temps, i tinc molts llibres que voldria llegir i rellegir.

— Quin espai o racó de Castelldefels li porta un bon record, i per què?

— Molts, molts espais. Especialment la platja, passejar per la platja a l’hivern, quan no hi ha gaire gent, et recorda com era la platja fa anys. És un dels racons més especials.

— Assenyali una virtut i un defecte de Castelldefels.

— La virtut és que és una ciutat privilegiada, tenim la platja, tenim la muntanya, i és fantàstic viure a Castelldefels. I el defecte és que és tan fantàstic que, cada dia més, tenim més pressió, per part de gent que vol venir a viure aquí, cosa que fa que pugin els preus de l’habitatge, que pugi també el preu de la vida, i aquesta saturació, a l’estiu, que patim tots els veïns de Castelldefels fa que no puguis tenir la llibertat de gaudir-ne sense aquesta densitat.

 
 
Ajuntament de Castelldefels
Ajuntament de Castelldefels
Castelldefels Turisme