Municipals’19 – Sílvia Soler, Castelldefels per la República (Primàries)

La candidata que encapçala la llista Castelldefels per la República-Primàries de Catalunya és Sílvia Soler.

Va néixer al barri barceloní de Sant Antoni, on va viure la infància i l’adolescència, i, després d’una etapa al Poble Sec, l’any 2003 s’instal·la a Castelldefels, on viu des d’aleshores. Ha estudiat Filologia Catalana, i treballa al Termcat, organisme autònom de l’administració que estudia la terminologia, i des de fa més de 12 anys col·labora amb Clínica Castelldefels, on coordina diverses tasques. Fins ara ha coordinat l’ANC de Castelldefels. És divorciada, sense fills.

A continuació, un extracte de l’entrevista, el vídeo de la qual pot veure íntegrament.

— Quina és la primera mesura que adoptaria en cas que arribés a ser alcaldessa de Castelldefels?

— No m’ho he plantejat. Donar les gràcies a la gent que m’acompanya en aquest camí i intentar portar a l’alcaldia de Castelldefels allò que decideixi la nostra assemblea d’electors. Jo soc un instrument més d’aquesta assemblea. Soc aquí per donar veu a les cinc-centes persones que són darrere. Faria això, escoltar la meva assemblea i prendre les decisions que la meva assemblea acordi.

— Quina pel·lícula l’ha fet plorar?

— La pel·lícula sobre Salvador Puig Antich, moltíssim. Recordo el dia que la vaig anar a veure al Metropol… Era un d’aquells plors que no pots sostenir.

— Què és en el primer que es fixa quan coneix algú?

— En els ulls. Crec que  la mirada d’una persona transmet moltes coses. M’agrada mirar als ulls per veure si la gent és honesta, sincera, si té vida…

— Què cal fer per conquistar-la?

— Ser honest i sincer. I estimar-me només el cinquanta per cent del que estimo jo, que soc generosa en les relacions, tant d’amistat com de parella.

— Quin dels 7 pecats capitals comet amb més freqüència? Luxúria, ira, supèrbia, enveja, avarícia, mandra, gola?

— No soc creient, d’entrada, encara que em vaig educar en una escola religiosa, perquè en aquells moments no hi havia gaire ensenyament públic. Diria que potser sí que algun d’aquests pecats cometo és l’ira. Hi ha coses que em provoquen ira, la injustícia, sobretot. la sé controlar, però… Mandra, gola… no. Enveja, tampoc: soc feliç si la gent que estimo té allò que necessita o que vol.

— Quin és l’últim concert de música a què ha assistit? I quina cançó aixeca el seu ànim?

— L’últim ha estat el d’un bon amic meu, Eduard Iniesta, al Luz de Gas, fa pocs dies. I Txarango m’ajuda a pujar els ànims: és vida pura, energia…

— L’entristeix, la posa de mal humor…

— M’entristeix la pèrdua d’algú que estimes. Aquest dies estic trista perquè he perdut el meu pare fa molt poc. També m’entristeix la mentida, el patiment de la gent, el fet que la gent no em vegi de la manera que soc. I em posa de mal humor treballar sense unes línies estratègiques, escoltar molta mentida als mitjans… la ciutadania no es mereix aquestes faltes de respecte.

— Què és el que no faria mai per amor?

— Deixar-ho tot. Per amor faig moltes coses, però no ho deixaria tot. Soc una dona lliure, independentista i republicana… no deixaria res per amor.

— Aprofita els moments de soledat per a…

— En tinc uns quants, perquè tinc família i molts amics, però visc sola. Intento fer coses que em relaxen i m’agraden, cuinar, llegir, escriure, tinc una novel·la a mitges, també escric poesia. Caminar també m’agrada molt. Faig i he fet tota mena d’esport.

— Quin llibre tornaria a rellegir?

— Molts. Soc una apasionada de Montserrat Roig, de la poesia de Joan Margarit…. M’agrada Forcano. I Stefan Zweig: rellegiria “Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona”, per exemple. O les “Cartes a un jove poeta”, de Rilke. N’hi ha tants,i m’agrada tant llegir. Un bon llibre sempre es mereix una relectura.

— Quin espai o racó de Castelldefels li porta un bon record?

— Tots, però… potser la platja. Hi he passat moments bonics, amb els amics, pescant, a la nit, sopant a la vora del mar. Soc una dona de mar. M’hi sento bé.

— Assenya-li una virtut i un defecte de Castelldefels.

— Una virtut? La proximitat a Barcelona. És una ciutat que no està tan ben comunicada com necessitaríem, però ser tan a prop de Barcelona permet treballar allà i viure aquí amb molta facilitat. I el defecte  que té per a mi Castelldefels és que encara no hem connectat els barris com toca. El centre té un pes massa important, està desconnectat de la platja. No tenim el municipi interconnectat, i de vegades la gent de la platja i la gent del poble no pensa el mateix. És un problema que crec que no ens ajuda.

 
 
Ajuntament de Castelldefels
Ajuntament de Castelldefels
Castelldefels Turisme